El Santuari

El temple actual (datat del segle XIV), es creu que substitueix al petit edifici que s’edificà poc després de l’arribada de la imatge de la Mare de Déu l’any 1296.

5473921583_df3441e01c_b

En línies generals conserva la seva estructura original, amb poques modificacions -llevat del Cambril que fou afegit més tard (s.VIII)-. Al voltant de la imatge de la Mare de Déu de la Serra es troben les dones senyeres de l’Antic Testament (Rebeca, Raquel, Judit i Ester), que amb el seu capteniment anticipen la figura de Santa Maria.

El dia 10 d’agost de 1365, Fra Pere, bisbe de Pandora i primer bisbe auxiliar de l’Arquebisbe Cloqueri de Tarragona, consagrà el temple.

L’edifici ha patit els estralls de les diverses guerres del Principat i molt especialment en la guerra del Francès (1811), la carlina (1835) i la guerra civil (1936).

La creu verda

La Creu Verda és una creu de terme que actualment es troba dins del santuari i a la qual se li atribueixen diversos miracles. És important destacar que, de fet, en l’edat mitjana era coneguda com la Creu de les Virtuts. Si bé són moltes les creus de terme no se n’ha trobat cap que s’assembli a la nostra. La creu verda és datada de finals del segle XII o primers del XIII, elaborada amb jaspi verd (molt escàs en tot el món).

L’estil és romànic i a diferència de totes les altres creus (que tenen les imatges del Crucificat i de la Verge a l’un i a l’altre costat del creuer), aquesta té la imatge del Crist en la part superior o creuer i en la mateixa cara, en la part inferior de la columna, la Verge amb l’infant Jesús.

4497621281_3318d0e6b2_z

Fins després de la construcció del Santuari estava al mig de la Plaça de la Serra.

El prelat feu cavar la terra a l’entorn de la Creu, i es descobriren ossos odorífics, que es cregué que eren de màrtirs. Un coix, procedent de Castella, qui s’havia allí curat del mal de totes dues cames, s’amagà un dels ossos, però un greu dolor de costat (que era el lloc on l’amagava) l’obligà a restituir-lo. D’altres singulars prodigis hi ha en memòria. (Novena de la Mare de Déu de la Serra, 1996)

Per als montblanquins és l’únic tresor que ens resta dels temps fundacionals de Montblanc, ja que existia amb tota seguretat abans de transcórrer cinquanta anys de la fundació de Montblanc, l’any 1163.

Més informació