El Seminari Laïcal Diocesà

 

 

 

 

Una Proposta de formació per a la Nova Evangelització

Ideari

Presentat a Mons. Jaume Pujol, 
Arquebisbe metropolità de Tarragona i Primat

 

 


Presentació

El Seminari del Poble de Déu[1] (SPD), associació eclesial, orientada específicament a la formació dels laics, va presentar al senyor arquebisbe Mons. Jaume Pujol, la proposta d’un Seminari Laical Diocesà (SLD) o centre diocesà de formació del laicat, en el marc d’un pelegrinatge jubilar, el 20 de juliol del 2008. El Sr. arquebisbe, en una carta adreçada a la presidenta de l’Associació amb data del 9 d’agost del 2008, manifestà el seu interès perquè el Seminari del Poble de Déu es fes present en l’arxidiòcesi de Tarragona amb vista a la implantació de l’esmentat Seminari Laical Diocesà en el context de la pastoral diocesana. Més endavant es va acordar que la seu d’aquest SLD fos el monestir de clarisses i santuari de la Serra de Montblanc. El Sr. arquebisbe donà a conèixer la situació a través d’un comunicat adreçat als preveres, als diaques, als laics en missió pastoral i als membres del Consell Pastoral Diocesà, amb data del 17 de setembre del 2008. En aquest escrit anunciava que Mn. Pere Fibla, membre del Seminari del Poble de Déu, seria nomenat capellà del santuari de la Mare de Déu de la Serra, amb vista a iniciar la nova etapa amb la presència d’aquesta Associació.

Ara ja fa quasi quatre anys que anem treballant per fer realitat aquest projecte. A hores d’ara no podem dir que ja estigui totalment implantat i definit. Creiem que de moment anem posant les bases per a poder-lo fer realitat.

Una de les tasques importants és remodelar l’edifici, que serà la seu de l’SLD, adequant-lo a les necessitats d’aquesta escola diocesana. Això demana temps i sobretot recursos econòmics. S’ha fet una part de les obres per fer possible la vida comunitària de la llar masculina de l’SPD que hi habita, i una altra part que ja fa possible de fer-hi convivències de cap de setmana o en temporades d’estiu.

Al llarg d’aquests anys hi ha hagut prop d’un centenar de persones que han seguit la formació en règim extern, en les diferents escoles, tallers i convivències programades per caps de setmana, per Nadal, Setmana Santa o a l’estiu. L’oferta de formació que s’ha desenvolupat fins ara ha tingut un caire catequètic i pastoral, com a forma d’entrar en contacte amb les persones i donar a conèixer la nova comunitat que resideix al monestir, creant un ambient de comunió i fraternitat entre les persones que majoritàriament treballen en les parròquies. Per a aquest fi, hem ofert trobades mensuals per a aprofundir en la vida de l’Església[2]:

Per altra banda, durant aquest temps hem estat treballant per donar a conèixer aquesta realitat en la mateixa diòcesi i en altres diòcesis de Catalunya i d’Espanya.

El present document pretén d’oferir una visió global del projecte, que justifiqui la proposta de l’SLD en el marc de la nova evangelització i presentar-ne l’ideari amb la intenció d’iniciar la modalitat de formació en vida comunitària de l’SLD durant dos anys.

Lourdes Campi i Pere Fibla


 

I PART

Seminari laical diocesà

Justificació de la proposta

L’SLD es proposa com una institució diocesana de nova creació per a oferir la riquesa i peculiaritat formativa d’un seminari, a tot el Poble de Déu. Per al Seminari del Poble de Déu, la col·laboració en aquest projecte diocesà en comunió amb el bisbe del lloc s’inscriu en les finalitats de l’Associació[3].

L’SLD ofereix un espai diocesà, una «escola de vida», on tot cristià pugui descobrir el seguiment de Crist com a base dels estats de vida i viure l’experiència evangèlica de deixar-ho tot per seguir el Mestre, posant així de manifest que les exigències del seguiment de Jesús són per a tot el Poble de Déu. Els qui participen d’aquest seminari han de viure i aprofundir la fe de l’Església catòlica, per a descobrir la pròpia vocació, continguda en la consagració baptismal, i preparar-se per a la missió encomanada pel bisbe del lloc.

Un nou seminari diocesà

Simplificant, ho podríem formular així: si l’eclesiologia tridentina desembocà en la creació dels seminaris conciliars per a la formació del clergat, l’eclesiologia del Vaticà II ofereix la base teològica per a crear seminaris laïcals per a la formació dels laics. Trento, amb la institució dels seminaris, recull una tradició i algunes experiències pioneres del moment, i obre una nova via en la comprensió de la formació. Hi ha quelcom d’específic en els seminaris que no es pot oferir en els altres centres existents, siguin universitats, facultats o col·legis. Aquesta peculiaritat dels seminaris és anunciada concretament en el decret de Trento i va seguint un procés evolutiu al llarg dels segles fins que queda pràcticament fixada en el segle XIX. Podríem oferir aquí alguns trets característics dels seminaris:

– Una institució depenent del bisbe.

– Un lloc nou (edifici) on aplegar els candidats a la formació.

– Una vida en comú dels candidats amb una disciplina i organització determinada. Un pla de vida: actes de culte i pràctiques de pietat.

– Una finalitat concreta: ser un «planter perenne de ministres de Déu» (ita ut hoc collegium Dei ministrum perpetuum seminarium sit).

– Un currículum formatiu que era desenvolupat en aquest mateix lloc.

– Una economia i finançament depenent de la diòcesi.

Aquest punts donen especificitat al seminari com a nova via per a la formació davant les altres institucions de formació existents.

És significativa l’aportació que fan els seminaris a la concepció de la formació, introduint dins aquest concepte la mateixa vida comunitària. És interessant notar que, amb l’aprovació dels seminaris de Trento, el magisteri de l’Església fa seva una realitat que ja existia per a la vida religiosa, similar als noviciats. Es tracta en definitiva d’introduir la comunitat en les coordenades de la formació eclesial i de veure-la com el lloc formatiu per excel·lència, en el sentit de ser l’ambient propici on la llavor vocacional pot créixer adequadament i donar fruit. Aquesta visió aniria en sintonia amb el sentit etimològic de la paraula seminari (seminarius) com a planter on creixen les llavors; planter, per altra banda, és la paraula que ajuda a fixar la paraula seminari per a denominar aquest espai nou de formació.

També resulta interessant aprofundir en el significat teològic de la vinculació del Seminari amb el bisbe. Certament, la conjuntura de l’època que va donar al bisbe l’autoritat suprema sobre el seminari no provenia d’una acurada reflexió teològica sinó que, més aviat, responia a altres causes. Amb tot, des de la perspectiva teològica de l’episcopat, sorgida a partir del Vaticà II, l’esquema formatiu en què la Comunitat té un rol essencial quedaria incomplert sense el rol del bisbe. Bisbe i comunitat, en una experiència de comunió, a imatge de la comunió de Crist i l’Església, són els pedagogs del Seminari.

Es tracta, per tant, d’un nou i peculiar seminari diocesà, sota la tutela pastoral del bisbe i en l’àmbit d’una comunitat concreta que acull els candidats, oferint-los una vida de família convocada per Jesús. Es podria resumir aquest seminari laical amb algunes característiques principals:

– La participació d’homes i dones, com a tret essencial del Poble de Déu[4].

– El mot seminari s’aplica en el sentit d’espai que ofereix un ambient propici per al creixement d’una llavor. Per tant, denota una concepció de la formació laical cristiana que integra la dimensió acadèmica amb la vida de família, de manera que sigui possible relacionar i unificar els continguts teòrics amb els diversos aspectes de la vida quotidiana: el treball, el servei, la pregària, les tasques domèstiques, l’estudi, la revisió de vida, etc.

– Amb aquest seminari s’ofereix la possibilitat d’establir una paritat quant a la formació del clero i del laïcat en l’Església diocesana. Avui dia, en el marc de la nova evangelització, no sols el clero sinó també el laïcat requereix un espai de formació intensa, amb les peculiaritats del seminari que hem descrit més amunt, la finalitat de la qual sigui servir l’Església local i assolir la consciència de la pròpia identitat cristiana rebuda en el baptisme i viscuda en la fraternitat pròpia de la comunitat cristiana. La “graduació”, després del procés formatiu, serà la de cristià adult en la fe, disponible a ser enviat pel bisbe diocesà.

La fesomia nupcial de l’Església

El seu tret essencial és promoure la vida de l’Església local unida al seu bisbe com a pastor i espòs de la diòcesi. La formació que s’imparteix va orientada a desvetllar la fesomia nupcial de l’Església, on la comunió eclesial del bisbe i la comunitat donen testimoni del gran misteri d’amor de Crist i la seva Església (cf. Ef 5,32). Així, en l’SLD es forma la comunitat cristiana per a relacionar-se amb el bisbe, donant la vida per ell, no per una mera obediència jurídica sinó amb la intenció de descobrir que en la plenitud de l’orde hi ha contingudes totes les gràcies per a tot el poble de Déu i per a tota vocació cristiana. Des d’aquesta experiència esponsal cada batejat pot oferir la pròpia vida al servei de l’Església.

L’SLD no és solament una estructura, sinó una identitat eclesial al servei del banquet nupcial de Crist Espòs i de l’Església Esposa, on cada membre del poble de Déu pot descobrir i desenvolupar el seu rol, ja que l’objectiu primordial de la formació és assolir un canvi de mentalitat per a viure la mentalitat evangèlica i engendrar comunitat al voltant del bisbe.

Tal com s’expressa en l’horari i en el ritme setmanal d’aquesta escola, en l’experiència de l’SLD s’intenten recollir, com en una síntesi, les diverses formes de vida que s’han desenvolupat al llarg de la història de l’Església: vida cenobítica, vida religiosa i monacal, etc. per a enriquir la vida del Poble de Déu.

Un Seminari o “planter” vocacional

Les característiques del centre fan referència a l’accepció de la paraula seminari en el sentit de ‘planter de les diverses vocacions a l’interior de l’Església’. Per això, ens sembla escaient per al centre el nom de Seminari Laical. No es tracta d’un seminari paral·lel al Seminari Conciliar, on es formen els futurs preveres diocesans, sinó d’un seminari o escola de formació diocesana adreçat als laics que es volen posar al servei de la diòcesi amb una preparació suficient[5].

L’hora dels laics

Una de les intuïcions clau del Concili Vaticà II fou prendre en consideració el paper fonamental dels laics en l’Església. A partir d’ací, va semblar obvi remarcar la necessitat d’una sòlida formació.

Establir unes categories en la formació: més intensa per als futurs ministres, però, menys intensa per als laics, sembla contradir l’aposta conciliar a favor d’un laicat cristià madur[6].

Una formació intensa ha d’abeurar-se en el do preciós que és sens dubte la vida en comú: pregària comunitària, estudi teològic i bíblic, convivència diària en el frec a frec de la fraternitat, aprenentatge de les tasques domèstiques bàsiques, art en l’acolliment de les persones i grups visitants, lleure i esbarjo, apostolat a les parròquies i moviments, etc. La vida en comú no és per a tots, però és la font d’on brolla aquella pedagogia que feia créixer Jesús en edat i saviesa en l’ambient domèstic de la llar de Natzaret (cf. Lc 2,39-40).

Alguns reptes actuals

Es constata avui una crisi ambiental profunda que afecta molt directament les institucions eclesials. Així, per exemple:

– la institució familiar ha perdut influència en l’educació cristiana dels joves,

– en moltes parròquies és notòria l’absència de joves,

– en una societat laica i religiosament pluralista, ja no es defensen d’una manera exclusiva els valors catòlics,

– la davallada de la pràctica sacramental ens indica que l’evangelització, per via dels sagraments, no arriba a la gent amb la força d’altres èpoques,

– cal desvetllar encara, en molts batejats, la consciència de les exigències baptismals, ja que no hi ha una idea clara del que significa ser-ho, més enllà d’unes pràctiques religioses,

– la consciència de comunitat en la majoria dels creients és encara una assignatura pendent,

– la situació de les parelles que vénen a les parròquies per casar-se és especialment preocupant, ja que se’ls exigeix un compromís per a tota la vida i se’ls prepara amb un curset de tres o quatre sessions; s’hauran d’enfrontar a un ambient social que propugna la provisionalitat de qualsevol compromís per a tota la vida.

L’SLD en el marc de la nova evangelització

El panorama que hem dibuixat planteja alguns reptes a la nostra Església, reptes que han estat molt ben descrits pels nostres bisbes en el document «Creure en l’Evangeli i anunciar-lo amb nou ardor». Per altra banda, tal com diuen els lineamenta per a preparar la propera celebració del sínode sobre la nova evangelització (NE), vivim un «temps de nova evangelització». I el papa Benet XVI ha posat de manifest que, als inicis del tercer mil·lenni, el secret de la NE està en la col·laboració entre bisbes, preveres, religiosos i laics[7].

La proposta de l’SLD en el marc d’aquesta NE se situa en la línia del que assenyalava el cardenal Ratzinger en una conferència dictada durant el jubileu dels catequistes l’any 2000[8], quan definia el terme evangelitzar com «ensenyar l’art de viure». Aquesta original definició del que significa evangelitzar ens ajuda a comprendre que, segons el Papa actual, la NE demana que la formació desemboqui en una proposta existencial concreta. En aquest sentit serà oportú que l’Església ofereixi «escoles de vida» on ensenyar l’art de viure. En efecte, també afirmava, en aquest mateix lloc, que el mètode de la NE és «la renuncia al propi jo». I encara deia que el primer contingut essencial de la NE és la conversió, la qual significa «deixar de viure com viuen tots, deixar d’obrar com obren tots […] començar a veure la pròpia vida amb els ulls de Déu […]. En altres paraules, buscar un nou estil de vida, una vida nova».

Així, doncs, la proposta de l’experiència del Seminari diocesà per al laicat com una «escola de vida» per «aprendre l’art de viure» i mostrar un nou estil de vida enmig de la societat d’avui, creiem que s’emmarca de ple en la NE en la qual l’Església viu immersa.

En aquet marc de la NE presentem, a tall d’exemple, alguns possibles camps d’actuació de l’SLD:

L’SLD ha d’oferir un ambient i una estètica nova. Un ambient de família on el bisbe pugui expressar el seu mestratge, com a pare, pastor i espòs. I, per tant, el bisbe hi hauria de trobar una comunitat-esposa que entén el significat teològic del pastor diocesà, que no és altre que el de fer present Crist cap, pastor i mestre. El fruit primerenc de l’SLD hauria de ser l’amistat de comunió amb el bisbe i la disponibilitat a la missió fruit del diàleg amb ell.

L’SLD pot ajudar també en la formació dels laics en missió pastoral i dels ministeris laicals. Les parròquies poden enviar a l’SLD persones (joves o adults) per a rebre la formació específica del seminari en règim extern. Per altra banda, en la línia de l’eclesiologia conciliar, fóra possible plantejar-se la institució dels ministeris laicals a la diòcesi, contemplant-los en la seva pròpia identitat laical, i no tan sols com a passos previs al sagrament de l’orde. Creiem que l’ambient de l’SLD seria l’espai idoni per a la formació dels candidats, tant dels laics en missió pastoral com dels ministeris laicals. Això implicaria una estreta col·laboració amb les delegacions diocesanes pertinents per tal de dissenyar els processos formatius.

L’SLD pot treballar en l’àmbit de l’acolliment de parelles que volen rebre el sagrament del matrimoni, oferint-los un espai de discerniment i aprofundiment en aquest sagrament. Podria contemplar-se la possibilitat d’oferir, ad experimentum, aquesta formació a nivell diocesà, al llarg d’un curs (d’octubre a juny) un cap de setmana al mes o bé donar l’opció de fer-ho durant tres setmanes seguides a l’estiu. Els joves que fan aquest curs haurien de superar tres fases: discerniment, aprofundiment i missió (que es correspondrien amb els tres trimestres o les tres setmanes). Creiem que, de moment, hauria de ser quelcom opcional, com una oferta a aquelles parelles que tenen un desig sincer de discernir la seva vocació a casar-se en l’Església.

L’SLD pot dedicar-se a l’acolliment en la fe de joves immigrants. És molt el treball que l’Església fa amb els immigrants, especialment en el tema d’inserció sòcio-laboral; tanmateix, creiem que en l’aspecte de la fe l’SLD podria treballar conjuntament amb el servei d’acollida de la Delegació de Pastoral Social. No són pocs els joves immigrants que, venint d’una vivència de comunitats amb forta participació juvenil, quan constaten la poca participació dels joves en l’Església del nostre país segueixen el aquell corrent i abandonen l’Església. L’SLD els podria oferir un espai d’acolliment i formació.

L’SLD pot ser un espai per a acollir i donar continuïtat al compromís dels joves que han rebut el sagrament de la confirmació en les parròquies i per als qui han rebut el baptisme després del catecumenat d’adults. Després de la celebració del sagrament, el bisbe podria cridar els joves que ho desitgin a viure una experiència de compromís cristià durant un quant temps. L’SLD ofereix al bisbe l’espai concret per a poder dir als joves “veniu i veureu”, per a convidar-los a descobrir el que Déu vol d’ells, en el camp professional i vocacional. L’SLD ofereix als joves un acompanyament per a la seva vida com a cristians enmig del món, sigui quina sigui la concreció de la vocació de cadascun. Per altra banda, és evident que de l’SLD han de sorgir moltes vocacions al ministeri ordenat, les quals s’integrarien al Seminari Conciliar Diocesà.

Escoltant els signes dels temps

Donat que la formació dels laics és, per a la pastoral diocesana, una de les seves prioritats[9], hem parat esment en un dels seus eixos: per a aprofundir les arrels i la missió de la identitat laical calen centres de formació integral que responguin als criteris bàsics de l’eclesiologia de comunió, fonamentada en la unitat estreta entre la comunitat eclesial i el seu cap, el bisbe[10].

En aquest centre és important dibuixar el dens contingut teològic de la relació entre el bisbe –imatge de Crist-Espòs- i la comunitat eclesial –imatge de l’Església-Esposa-. Aquest contingut no és aleatori sinó vital per al procés de formació integral del cristià. Per això la sol·licitud pastoral del bisbe i la resposta generosa de la comunitat és essencial en el Seminari Laical Diocesà.

Cal, en aquest context, una atenció especial als joves, que són “força excepcional i desafiament per al futur de l’Església”[11].

Així, doncs, el Seminari Laical Diocesà s’orienta a ser un planter de totes les vocacions pròpies del Poble de Déu que neixen d’un troc comú: la presa de consciència de la consagració radical que suposa el baptisme. I són destinades a una tasca de renovellament i vivificació de l’Església local.

Una escola de formació diocesana

Hi ha un text de la Pastores Gregis que formula molt bé la necessitat de formar els laics: “Cal promoure una cultura vocacional en el seu sentit més ampli, es a dir, cal educar els joves a descobrir la vida mateixa com a vocació. Per tant, convé que el bisbe animi les famílies, les comunitats parroquials i els instituts educatius perquè ajudin els joves a descobrir el projecte de Déu sobre la seva vida, acollint la crida a la santedat que Déu adreça a cadascú de manera original”[12] . Així, doncs, el centre de formació laical no solament s’ocupa de l’aspecte instructiu o formatiu, sinó també de la dimensió vocacional i d’inserció missional en la diòcesi; és per aquesta raó que el bisbe hi té un paper primordial.

En aquest sentit, entenem que l’SLD s’ha d’anomenar diocesà, perquè el bisbe n’és el cap nat, el promotor i qui en rep els fruits al servei de la pastoral i evangelització diocesanes.

L’SLD no és una institució al servei directe d’una associació o moviment determinats, sinó una eina educativa del bisbe al servei de l’Església diocesana. El Seminari del Poble de Déu hi aportaria la iniciativa, la pedagogia i l’ambient del centre. El bisbe, a través dels seus delegats, hi posaria l’equip coordinador i la forma o estructura concreta que aquest centre hauria de tenir.

Quant als objectius de la formació en l’SLD seguim el que diu Chistifideles Laici en el capítol cinquè dedicat a la formació dels laics: «La formació dels fidels laics té com a objectiu fonamental el descobriment cada cop més clar de la pròpia vocació i la disponibilitat sempre més gran per a viure-la en el compliment de la pròpia missió»[13]. Es tracta d’una formació que unifiqui el cor de les persones, que acabi amb el divorci entre fe i vida, en definitiva d’una «formació integral per a viure en la unitat»[14].

Distingim els diversos aspectes de la formació integral, tal com els explica l’exhortació apostòlica: una formació espiritual, una formació doctrinal que implica una sistemàtica acció de catequesi, de promoció cristiana de la cultura i un coneixement de la doctrina social de l’Església. I, per últim, la formació en el creixement personal en els valors humans.

 

 

II PART

Seminari laical diocesà

I D E A R I

 

Presentació

L’SLD és una institució diocesana de nova creació. Un seminari que ofereix en l’Església una «escola de vida» com a espai de formació adreçat a tot el Poble de Déu. L’associació Seminari del Poble de Déu, associació de dret diocesà erigida en l’arxidiòcesi de Barcelona pel cardenal Narcís Jubany l’any 1977 i estesa per diverses diòcesis de l’Estat espanyol, de Llatinoamèrica i d’Europa, en la comunió amb el bisbe del lloc, realitza les seves finalitats fent possible aquest projecte diocesà.

La seva finalitat consisteix a ajudar a descobrir als candidats la pròpia vocació continguda en la consagració baptismal, preparant-se així per a la missió que Déu els demani en diàleg amb el propi bisbe.

La formació que s’hi imparteix cerca d’integrar la dimensió acadèmica amb la vida de família, de manera que sigui possible relacionar i unificar els continguts teòrics amb els diversos aspectes de la vida ordinària: treball, pregària i litúrgia, servei domèstic, estudi, convivència i revisió de vida, etc.

Estructura

El bisbe diocesà presideix l’SLD.

El bisbe, de comú acord amb l’associació, nomena dos responsables directes de l’SLD: un prevere delegat seu i una dona; d’aquesta manera es potencia, ja des de la direcció del centre, la fisonomia de Poble de Déu. Ells dos, d’acord amb el bisbe, organitzen i administren els diversos espais i serveis que configuren la vida de l’SLD.

El bisbe nomena una comissió diocesana que vetlli per l’autofinançament i la correcta administració de l’SLD.

La vida en comú s’organitza a partir d’una comunitat masculina i una de femenina. Cadascuna guarda la seva peculiar intimitat o “clausura”, havent-hi, alhora, espais comuns de convivència, per a la pregària litúrgica, els àpats, la formació i el treball, l’apostolat i el lleure.

Cada comunitat té el seu propi responsable, un laic i una laica adults en la fe, responsables respectivament de la comunitat masculina i de la femenina. Aquests són ajudats per un equip de formadors, homes i dones adults en la fe. Tots ells són nomenats pels responsables amb el vist-i-plau del bisbe.

Candidats

El Seminari Laical Diocesà és obert a tots aquells batejats, especialment joves, interessats a iniciar un camí de formació en la fe i de discerniment vocacional.

Els candidats han de ser enviats pel bisbe diocesà, des de les parròquies o altres instàncies diocesanes. Poden ser joves que no hagin definit encara el seu estat de vida en l’Església, parelles de promesos o acabats de casar que volen aprofundir la seva formació cristiana; laics que, tot i tenir un estat de vida, desitgen aprofundir en els compromisos baptismals, formar-se com a agents de pastoral o bé preparar-se per a rebre els ministeris laicals.

També poden ser acollides persones que cerquin un camí en la vida o que es confessin agnòstiques o que es decantin per qualsevol altra forma religiosa. Per a uns es tracta d’un procés de formació cristiana i, per als altres, d’una iniciació en la fe.

Itinerari de formació

L’itinerari de formació es concreta de dues maneres: en règim de vida en comú (règim intern) durant un cert període de temps, o bé en règim de convivències, trobades obertes i periòdiques (règim extern).

Les persones que s’incorporen a la formació de l’SLD en règim intern es fan plenament disponibles durant dos anys per tal de seguir l’horari establert tal com especifiquem més endavant.

Els candidats que vulguin participar de la formació en règim intern hauran de fer una aportació econòmica mensual, per a la manutenció i les despeses de calefacció, electricitat, etc. Pel que fa als candidats en règim extern, se’ls proposarà una aportació adequada en cada cas.

El procés formatiu conclou amb una celebració d’enviament presidida pel bisbe amb la missió canònica corresponent.

L’SLD serà sempre un punt de referència per als qui n’han rebut la formació, però no com una finalitat en si mateixa, sinó com un mitjà per a ajudar a viure la missió encomanada. En aquest sentit, poden establir-se cicles de formació permanent.

Programa de formació

El tret distintiu del programa educatiu és la formació integral de la persona en totes les seves dimensions. La finalitat és “graduar” cristians adults en la fe, que han pres consciència de la seva identitat baptismal. La seva disponibilitat és obertura a la construcció de la dinàmica missionera diocesana a partir d’aquella missió que el Senyor els demani en diàleg amb el pastor diocesà.

Àrees temàtiques

Per tal de dur a terme el programa integral de formació de l’SLD s’hi compten les següents àrees educatives:

Àrea d’espiritualitat i litúrgia: espiritualitat cristiana, Lectio Divina, cant litúrgic i gregorià, pregària personal i litúrgica.

Àrea de formació doctrinal bàsica: estudi bíblic, teologia i magisteri, litúrgia i sagraments, doctrina social de l’Església, moral i bioètica.

Àrea de serveis domèstics: cuina i hostaleria, economia i administració, harmonia dels espais comunitaris.

Àrea d’arts i oficis: treball manual, bricolatge, horticultura i jardineria, l’art d’escriure i parlar bé.

Àrea de cultura i valors humans: formació humanística, inculturació en el país i en la història civil i religiosa.

Àrea de pastoral: serveis pastorals en les parròquies i arxiprestats i en els aplecs diocesans i de l’Església universal.

Àrea d’evangelització: experiències de nova evangelització, noves tecnologies i evangelització, música i expressió corporal.

Claustre de Professors

El Claustre de Professors és format per l’equip de formadors que resideix en l’SLD i per altres professors que, convocats dels diversos bisbats, imparteixen les seves especialitats.

Ara bé, pel que fa a l’àrea de formació doctrinal bàsica, els candidats rebran la formació de les institucions diocesanes dedicades a aquest fi, especialment dels instituts de ciències religioses o d’escoles de teologia per a laics. La resta d’àrees de formació normalment s’impartiran en la mateixa seu de l’SLD o bé en els monestirs o altres centres eclesials que ajudin la formació integral dels candidats.

Horari

L’SLD té com a seu el Monestir de la Serra de Montblanc; per això la vida comú s’esdevé a l’entorn de la vida litúrgica.

Laborables

07.30               Lectio Divina (ofici de lectures)

08.00               Laudes i missa

09.00               Esmorzar amb música

10.00-13.00     Treball / estudi / serveis domèstics

13.30               Dinar

15.30               Esport

17.00-19.00     Classes

19.15               Exposició del Santíssim i vespres al santuari

20.00               Sopar amb lectura

21.00               Lleure (per comunitats)

22.30               Dena del rosari (per comunitats)

Dissabtes

08.30               Laudes i missa

09.30               Esmorzar amb música

10.00-13.00     Classes a l’INSAF

14.00               Dinar

18.30               Meditació bíblica dominical

19.00               Vespres solemnes

20.30               Sopar i lleure (tots junts)

23.00               Dena del rosari (tots junts)

Diumenge i festius

08.30               Laudes solemnes

09.00               Esmorzar

10.00               Missa, acolliment al santuari i servei a les parròquies

14.00               Dinar

18.30               Meditació bíblica dominical

19.00               Vespres solemnes

20.30               Sopar i lleure (tots junts)

22.30               Dena del rosari ( tots junts)

 

Notes:

-Les classes dels dissabtes a l’INSAF són cada quinze dies. Els dissabtes que no hi ha classes l’horari és el següent: 8.30 laudes i missa; 9.30: esmorzar; 11.00: excursió/reunió per grups o capítol.

-Capítol per comunitats: un dia a la setmana.

-Capítol general: un dissabte al mes.

-Els caps de setmana els destinem a la pastoral i a l’acolliment.

[1] El Seminari del Poble de Déu és una associació privada de fidels, erigida canònicament pel cardenal Narcís Jubany (a.c.s) a l’arxidiòcesi de Barcelona l’any 1977. Aquesta aprovació ha estat ratificada pels bisbats de Vic, Bilbao, Urgell, Lleida, Valledupar (Colòmbia) i Colònia (Alemanya). Tal com diem, des de l’any 2008, l’associació és present a l’arquebisbat de Tarragona.

[2] Escola de litúrgia, Escola d’espiritualitat i vida, Seminari sobre la relació home-dona, Taller d’estudi d’evangeli. Per altra banda, en aquest curs 2011-2012 hem ofert com a novetat altres formes de trobada com el Taller de cuina i el Taller d’expressió corporal i coreografies, que ens ha posat en contacte amb persones allunyades que no freqüentaven els ambients parroquials. Val a dir també que un grupet de joves de la Delegació de Pastoral Vocacional de la diòcesi de Lleida participen cada quinze dies de la formació de l’SLD i fan convivències un cap de setmana al mes amb un seguiment personal en diàleg amb el delegat de vocacions.

[3] Entre les finalitats de l’Associació descrites als seus Estatuts hi ha: 1) “Oferir a tothom una Escola Permanent de For­ma­ció per al foment i cultiu de la vocació cristi­a­na en el si de la pastoral de conjunt de l’Església diocesana assenyalada per l’Ordinari del Lloc” (Art. 2.3). 2) “Dedicar una atenció especial a la joventut per tal de fer-li descobrir les exigències baptis­mals i la seva vocació personal dins l’Església” (Art. 2.4).

[4] Cf. CFL 52

[5] Per aquest motiu, si un jove, interessat en la formació del centre laical, manifesta una inclinació vocacional vers el ministeri ordenat se l’adreçarà al Seminari Conciliar; o si algú altre manifesta inquietud per a alguna forma de vida religiosa, se l’adreçarà al lloc que la diòcesi posseeix per al discerniment vocacional.

[6] Cf. Ad Gentes 21: “L’Església no és verament fundada, no viu plenament, ni és signe de Crist entre els homes, si, amb la Jerarquia, no existeix i treballa un laïcat autèntic.[…] Per això, ja en el moment de fundar una Església, cal atendre sobretot a la constitució d’un laïcat cristià madur”.

[7] Cf. Benet XVI, La nueva evangelitzación en los inicios del tercer milenio. Discurso en la visita ad limina apostolorum a un grupo de obispos polacos. Publicat a Zenit.org el 5 de desembre del 2005.

[8] Cf. Ratzinger, J., La nueva evangelización segun Joseph Ratzinguer. Conferencia del cardenal Joseph Ratzinger durante el jubileo de los catequistas y profesores de Religión celebrado el 10 de diciembre de 2000 en Roma. Publicat a Zenit.org el 27 d’abril de 2005.

[9] Cf. CFL 57.

[10] Cf. CFL 57, 15, 64.

[11] Cf. CFL 46

[12] PG 54.

[13] Cf. CFL 58

[14]  Cf. CFL 59